Un tomb per Catalunya · Edició 01
Un poble dins les muralles i tres plans de tardor
Avui entrem en un poble de la Segarra per una sola porta, celebrem una ballada que ha fet història a la Ràpita i posem tres plans sobre la taula: dibuix a Barcelona, música a Girona i tapes a Ulldecona. Pel camí, també hi ha boscos vells, cabanes de pedra i una paraula per quedar-nos: caliu.
Què es mou
La Ràpita balla junta
Un total de 972 persones van ballar la jota vella a la Ràpita diumenge passat i van aconseguir un rècord Guinness. La xifra fa goig, però també la imatge: generacions diferents compartint ball i plaça durant la festa Orígens. Una tradició que continua fent poble.
Uns gegants amb més història de la que semblava
Al taller Avall de Reus, restaurar uns gegants de Segòvia ha portat també a investigar-los. L’estudi relaciona els caps conservats amb un contracte del 1697. Sota les capes de pintura hi havia alguna cosa més que una reparació pendent: més de tres segles d’història.
Deixar que el bosc es faci vell
Arbres grans, troncs caiguts i vegetació a diferents alçades: un bosc madur té molta vida. Un estudi liderat pel CREAF i el CTFC destaca el valor dels boscos d’Aigüestortes i Sant Maurici. Un recordatori que la fusta morta també forma part d’un bosc viu.
La descoberta
LES OLUGES · SEGARRA
Montfalcó Murallat: un poble dins les muralles

Des de fora, les cases de pedra dibuixen un recinte compacte damunt d’un turó. Per entrar-hi, només hi ha una porta. Un cop dins, una plaça petita i els carrerons expliquen què vol dir una vila closa: les cases també formen part de la defensa.
Hi ha un detall bonic per fixar-s’hi: la cisterna comunitària recollia l’aigua de pluja de les teulades. Una solució compartida per a una necessitat ben quotidiana.
Per fer el tomb: Montfalcó forma part de les Oluges, a la Segarra. La proposta és passejar pels espais públics; per fer una visita guiada de grup o entrar als espais visitables, consulta abans Turisme de la Segarra. No donem per oberts els interiors.
Aquest cap de setmana
17 I 18 D’OCTUBRE DE 2026
Sense gastar · Tornar a dibuixar

El Barcelona Dibuixa convida a recuperar el llapis sense haver-ne de saber. Al Museu Picasso, el dibuix es converteix en una creació col·lectiva amb propostes com Jardí flotant.
Barcelona · Museu Picasso, plaça Jaume Sabartés, 1.
Dissabte 17, de 16 a 20 h; diumenge 18, de 10 a 14 h.
Tallers gratuïts, sense reserva. Aforament limitat.
Cultura · L’última vigília d’Anna Andreu
Anna Andreu tanca la gira de Vigília amb Marina Arrufat, un quintet de corda i Mar Pujol. Una tarda de cançó en català al Teatre Municipal de Girona.
Girona · Diumenge 18, a les 18 h.
Durada: 1 h 30 min. Tarifes publicades: 12, 20 i 24 €, segons localitat. Comprova les entrades disponibles abans de preparar el viatge. El concert fa servir llums estroboscòpiques.
Taula · Un tast de Sant Lluc
Ulldecona celebra Sant Lluc amb artesania, comerç i gastronomia al carrer. Per tastar una mica de tot, el programa inclou tapes d’establiments locals a 2 € la degustació.
Ulldecona · Dissabte 17 i diumenge 18.
Fira a partir de les 10 h al matí i de les 16.30 h a la tarda. Accés gratuït a la fira. Per a les degustacions del programa, compra el tiquet a l’estand de Turisme i consulta’n els horaris; les demostracions de cuina amb reserva es paguen a part.
Per reservar amb temps
Un actor, moltes veus: Non Solum
Sergi López torna a Girona amb el monòleg que va crear amb Jorge Picó. Un home sol es desplega en molts personatges, entre humor i preguntes sobre qui som.
1 de novembre de 2026, a les 18 h · Teatre Municipal de Girona.
Durada: 1 h 10 min. Tarifes publicades: 10, 25 i 32 €. El festival anuncia últimes entrades; comprova la disponibilitat actual.
La curiositat
Les cabanes que expliquen una manera de treballar
Al paisatge de la Fatarella, a la Terra Alta, les cabanes de pedra seca tenien feines molt concretes: aixoplugar-se del mal temps, guardar-hi eines i assecar-hi fruita. Acompanyaven el treball del camp i resolien necessitats amb els materials del voltant. La pròxima vegada que en vegis una, hi ha una pregunta senzilla per fer-se: per a què devia servir?
Veus en català
Ona Pagesa: quan la ciutat mira cap al camp
Ton Lloret, impulsor de Repoblem, conversa amb Margalida Ripoll sobre persones que busquen casa o feina a l’entorn rural i pobles que volen tornar a omplir-se de vida. Una entrada al pòdcast Ona Pagesa, d’Arrels, per continuar el tomb escoltant.
Per començar: l’entrevista amb Ton Lloret, temporada 3, episodi 10. Uns 17 minuts, en català. És una peça de catàleg, no una estrena d’aquesta setmana.
Paraules d’aquí
Caliu
És el que queda del foc quan la flama s’apaga: brases i cendra. També és aquell ambient d’afecte i entesa que es crea entre persones.
«A fora ja refrescava, però a la taula hi havia caliu.»